Texte de Bernard-Marie Koltès

Nouvelle traduction en catalan Sergi Belbel

Mise en scène Cyril Desclés

Interprété par Marc Garcia Coté

Collaboration artistique Aina Tómas Martorell

Scénographie Vincenç Calabuig

Création sonore Madame Miniature

Costume Georgina Viñolo

Communication et coordination de production Marta Cros

Création au Théâtre La Biblioteca – Barcelone

Spectacle en langue catalane

Un home intenta retenir, amb totes les paraules que pot trobar, un desconegut que ha abordat en un racó de carrer un vespre en què està sol. Li parla del seu univers, un suburbi on plou, on un és estranger, on ja no es treballa. Li parla de tot i de l’amor com no es pot parlar mai, llevat que sigui a un desconegut com aquell, potser un infant, silenciós, immòbil.

Bernard-Marie Koltès

Com si s’ofegués en un toll d’aigua, l’home que parla a La nit just abans dels boscos adreça una crida desesperada a un interlocutor imaginari, fantasiejat com «un àngel al mig d’aquest merder», per expressar un crit de desesper i de revolta amb la ingenuïtat d’un infant perdut. En aquest intent de retenir l’altre mitjançant el poder irrisori de la paraula, el llenguatge és una màquina de no dir. Perquè, al terme de la seva llarga frase infinita, acaba confessant: «i encara no sé com dir-t’ho». És, doncs, al cor de les paraules que es troba el silenci — unes paraules que serveixen més per amagar que per revelar.Amb La Nit, Koltès ha donat un dels grans textos de la solitud contemporània, posant en joc l’exclusió i reivindicant el refus de fondre’s en la massa, tot manifestant un terrible desig de contacte.

Cyril Desclés

Un homme tente de retenir par tous les mots qu’il peut trouver, un inconnu qu’il a abordé au coin d’une rue un soir où il est seul. Il lui parle de son univers, une banlieue où il pleut, où l’on est étranger, où l’on ne travaille plus. Il lui parle de tout et de l’amour comme on ne peut jamais en parler, sauf à un inconnu comme celui-là, un enfant peut-être, silencieux, immobile.

Bernard-Marie Koltès